És el moment de les ideologies

En un moment especialment difícil al nostre país, no tot és igual.
No és igual el blanc que el negre, ni el verd que el blau.

Tot i que alguns així ens ho han volgut fer creure, no tot és igual.
No és igual ser de dretes que ser d'esquerres, no és igual, mai ha estat igual.

A Catalunya hi ha hagut un canvi de govern, d'un govern que alguns no s'han cansat d'anomenar tripartit hem passat a un govern bipartit.
I no és igual, clar que no és igual. I no per que sigui millor tres parts que dos. No és igual per que la política es fonamenta sempre en una ideologia de fons. I ja ho comencem a veure.

I en uns moments difícils com ho han estat aquests dos darrers anys i com ho continuen sent, on cal prioritzar i molt, no és el mateix tenir una ideologia que un altra.

I no és el mateix apostar per les polítiques socials , per la sanitat i l'educació que retallar-les. Clar que no és igual.

A 97 dies de les eleccions municipals cal que pensem que és el millor pels nostres ajuntaments.
A Lleida treballem per donar continuïtat a les polítiques que generen progrès per a la ciutat i que garanteixen la justícia social . I no és igual tenir un candidat a alcalde que tenir-ne un altre.

Us animo a tots el lleidatans a participar en les properes setmanes a elaborar un programa que ens continui fent sentir l'orgull de ser lleidatans, un programa que pensi precisament en les persones d'aquesta nostra estimada ciutat.

M'agrada la Lleida del pressent per que mira i avança cap al futur.

La Lleida de les persones, dels lleidatans.

Propostes urgents per a la crisi

Us trameto algunes propostes que crec que ens ajudarien a afrontar millor i de manera més justa l'actual situació de crisi davant la qual el Govern Central ha pres com sabeu un conjunt de mesures:

Proposta 1.- Aquest conjunt de mesures hauria d'anar acompanyat d'un altre paquet que incideixi en la millora dels ingressos :

• augment de la fiscalitat envers les rendes més altes: que paguin més els que més tenen.
• augment dels impostos per als grans capitals: que paguin molt més els pocs que tenen la majoria dels diners.
• implementació de mesures efectives en la lluita contra el frau i l'economia submergida: que paguin (i no dic més, dic que paguin) els que se'n riuen dels que contribuim amb el que ens toca (per cert ens tocaría menys si ells paguessinel que els correspon, ni més ni menys).

Confio que les mesures que avui ha anunciat el President del Govern vagin ben aviat en aquesta línea.

Proposta 2.- Acords per un gran Pacte Social

En un moment en que elpaís està passant per una greu situació econòmica, l'Estat ens demana a les classes mitges i baixes el nostre ajut. I nosaltres que sabem que l'Estat és i serà el nostre protector, no podem dir-li que no. Però ho podem fer amb un gran pacte segons el qual quan e país surti d'aquesta greu situació econòmica es comprometi també a ajudar-nos a recuperar el que ara li aportem. Símil: quan un pare demana ajuda als seus fills, és esperable que aquests l'ajudin però també és cert que quan el pare pugui , de segur que els agrairà l'ajut prestat i els retornarà tot el que pugui.

Les bases per aquest acord seríen les següents.

1. Aplicació per al 2010 i 2011 dels acords presos pel Govern. Important :seria bo que les reduccions dels salaris es fessin a través de la reducció de les pagues extres, ja que així els treballadors no perdríem per sempre el poder adquisitiu que ara tenim. Si així fos fins i tot crec que dins d'aquest pacte, es podrien incrementar les quantitats i/o ampliar les mesures (que serien proporcionals als ingressos: per exemple, els salaris de menys de 1200 euros no es retallarien; els salaris fins a 2000 euros, veurien disminuïdes 1/4 de les pagues; fins 3000 euros, 1/2 de les pagues... fins el total de les pagues si cal), per un any més. Prego a algun economista que faci els comptes del que dic. Estic segur que és molt més fàcil d'aplicar que altres sistemes que s'estan analitzant.
2. Aplicació de les mesures de la proposta 1.
3. Anàlisi de tres indicadors per a la presa de decisions envers la recuperació del poder adquisitiu dels treballadors: dèficit públic, creixement del PIB i % d'atur. Cal establir un acord a partir del qual quan aquests tres indicadors es situin al mateix temps en uns nivells (o mostren unes clares tendències a la millora) per tots acceptats i pactats, es recuperaran de nou les pagues extres deixades de cobrar durant 2 o 3 anys (en la proporció que toqui a cadascú en funció del seu salari) i de manera total o escalada. Al mateix temps s'estableix un període de 10 anys a partir d'aquest moment en el qual si els tres indicadors ho validen, cada any que això pasas i per a tots aquells col.lectious que hagin patit la retallada, s'incrementaràel salari per sobre del IPC un 0,5%. Si com volem tots, en dos anys l'economia torna a funcionar , en els propers anys es podriaanar recuperant allò que ara l'Estat ens demana.
4. Cal que sigui un pacte social el més ampli possible i que hauria de comptar amb Governs, Sindicats, oposició i tots aquells col.lectius que s'hi vulguin sumar. Tampoc però s'obliga a tots, però si que seria bo sumar totes les forces: parlem del futur del nostre país.

Els sacrificis poden ser entesos i acceptats si es demanen quan van les coses malament i tenint clar que quan hi vagin bé rebrem l'efecte contrari, és a dir, rebrem la compensació pel nostre sacrifici, rebrem també els beneficis.

De segur que amb aquestes propostes podríem centrar els nostres esforços en el treball del dia a dia per l'avanç del pais i a evitar baralles, discusions, concrentracions i fins i tot vagues que no ajuden massa envers el que el país ara necessita, doncs penso que el que cal és intentar buscar solucions per al bé de tots, i no posar-hi entrebanc.

Si el plantejament us sembla coherent i creieu que ens podria ajudar , feu-lo arribar al màxim de persones que pugueu... i tan de bo el puguessim fer realitat.

Ànims, patirem però ens en sortirem ¡¡¡

Una dosi d'optimisme

No pensava que per deixar d'ecriure una setmana aprofitant que estavem de festa major a Lleida, s'acumulessin tantes i tantes notícies.

Comenco per les bones: vàrem gaudir d'una extraordinària festa major a Lleida, que ha tingut avui continuació amb la batalla de moros i cristians i que continuarà el proper cap de setmana amb l'aplec el caragol, sens dubte un dels actes més coneguts de la nostra ciutat.

Sens dubte, però la notícia estrella de la setmana ha estat el conjunt de mesures que el govern central ha anunciat per tal de fer front a la crisi. Mesures molt dures, en alguns temes afectant els més febles, mesures difícils de prendre pel nostre govern. Ens calen ara però, altres mesures que ens facin veure que la crisi és cosa de tots i que tots hi hem de posar el nostre esforç per sortir-ne quan abans. Cal actuar amb justícia.

I Garzón fora de l'Audiència... i el més greu és que ha estat fet fora per voler intervenir en un tema que per a alguns és millor oblidar, però que per altres cal no només recordar, cal tractar-lo fent justícia.

Per acabar amb optmisme altres notícies bones: s'han posat en marxa dues obres molt importants pel barri de Pardinyes de Lleida. La nova escola bressol que serà realitat el proper gener i la nova Avinguda de Pearson que també durant aquest any es convertirà en un nou motiu d'orgull pel barri.

I per acabar la setmana una gran celebració per a molts: el Barça, campió de la lliga. Avui, jo i tots els que no som barcelonistes us felicitem:heu estat els millors.

Agafeu una bona dosi d'optimisme, que tingueu una bona setmana i ens veiem a l'aplec ¡¡¡

Lleida, capital de les titelles ... i ara la festa major ¡¡¡

Més de 25000 persones han gaudit aquest cap de setmana dels més de 100 espectacles que han omplert la nostra ciutat i l'han convertit novament en la capital de les titelles. Felicitats a tots aquells que ho han fet possible i que un cop més han tornat a posar en evidència l'esperit participatiu i festiu de la nostra ciutat.

I ara ens preparem per la festa major que de segur tornarà aomplir els carrers d'espectacles i diversió.

Setmana intensa en l'apartat polític però amb pocs avanços envers els temes que ens ocupen i preocupen. Celebració del primer de maig marcat per la preocupació per l'ocupació de qualitat i la protecció social en una setmana on l'atur, tot i el descens del més d'abril, continua en nivells molt preocupants i on la situació de Grècia ens ha tornat a fer patir de valent.

I per acabar recordar que disposem ja d'un nou equipament Esportiu Municipal al barri de Pardinyes per a tota la ciutat: amb una sala de fitness i tres sales més per a activitats dirigides, tres piscines i quatre pistes de pàdel, neix amb l'objectiu d'oferir esport per a tothom amb una especial orientació cap a la pràctica esportiva com a instrument de salut.

Que aquesta primera setmana de maig us sigui molt positiva ¡¡¡

M'agrada Lleida, ciutat participativa.

Un tema reincident, una reflexió i un breu comentari per aquesta setmana que tanca el mes d'abril.

Tema reincident: la sentència de l'Estatut. Em reafirmo en allò que vaig comentar la setmana passada i que el President de la Generalitat ha remarcat aquests darrers dies. El Tribunal Constitucional hauria de reflexionar sobre si, amb la seva composició actual, està en condicions de treballar amb la normalitat i la serenor que la seva alta funció reclama. No parlem de canviar cap norma del joc a mig partit, parlem de que les normes s'apliquin quan toca per jugar correctament el partit.

Una reflexió: M'agrada Lleida per que dia a dia demostra la seva força participativa. Divendres passat, Sant Jordi i els carrers plens. La propera setmana iniciem maig amb la fira de les titelles per continuar amb la festa major, la batalla dels moros i cristians, l'aplec.... i a més a més cada dia una intensa activitat de les moltes entitats socials i culturals de la ciutat. Us animo a participar encara més, si és possible, en tots els actes que ens fan ser aquesta ciutat viva, participativa, respectuosa amb tots i tan inclusiva.

Un breu comentari: en aquesta ciutat tan participativa han "decidit" participar en la consulta per la independència de Catalunya nomès el 8'21% del ciutadans, no arribant al 8% els vots favorables (dades dels organitzadors). Com molt bé ha dit el nostre alcalde Angel Ros "el poble català rebutja la indefinició, la inseguretat i les aventures que no saben cap on van". El futur de Catalunya ha de passar pel respecte a totes les opcions però sobretot pel triomf d'aquelles que busquen incloure i no excloure, que miren de sumar i no de restar. I l'autogovern de Catalunya passa per respectar l'Estatut i aplicar-lo dia a dia a resoldre els problemes dels ciutadans. Alguns ja fa 3 anys i mig que ho fem amb el nou Estatut.

Gràcies lleidatans i lleidatanes per fer aquesta ciutat tal com és.

Que tingueu molt bona setmana ¡¡¡