dimecres, 19 de maig del 2010

Propostes urgents per a la crisi

Us trameto algunes propostes que crec que ens ajudarien a afrontar millor i de manera més justa l'actual situació de crisi davant la qual el Govern Central ha pres com sabeu un conjunt de mesures:

Proposta 1.- Aquest conjunt de mesures hauria d'anar acompanyat d'un altre paquet que incideixi en la millora dels ingressos :

  • augment de la fiscalitat envers les rendes més altes: que paguin més els que més tenen.
  • augment dels impostos per als grans capitals: que paguin molt més els pocs que tenen la majoria dels diners.
  • implementació de mesures efectives en la lluita contra el frau i l'economia submergida: que paguin (i no dic més, dic que paguin) els que se'n riuen dels que contribuim amb el que ens toca (per cert ens tocaría menys si ells paguessinel que els correspon, ni més ni menys).

Confio que les mesures que avui ha anunciat el President del Govern vagin ben aviat en aquesta línea.

Proposta 2.- Acords per un gran Pacte Social

En un moment en que elpaís està passant per una greu situació econòmica, l'Estat ens demana a les classes mitges i baixes el nostre ajut. I nosaltres que sabem que l'Estat és i serà el nostre protector, no podem dir-li que no. Però ho podem fer amb un gran pacte segons el qual quan e país surti d'aquesta greu situació econòmica es comprometi també a ajudar-nos a recuperar el que ara li aportem. Símil: quan un pare demana ajuda als seus fills, és esperable que aquests l'ajudin però també és cert que quan el pare pugui , de segur que els agrairà l'ajut prestat i els retornarà tot el que pugui.

Les bases per aquest acord seríen les següents.

  1. Aplicació per al 2010 i 2011 dels acords presos pel Govern. Important :seria bo que les reduccions dels salaris es fessin a través de la reducció de les pagues extres, ja que així els treballadors no perdríem per sempre el poder adquisitiu que ara tenim. Si així fos fins i tot crec que dins d'aquest pacte, es podrien incrementar les quantitats i/o ampliar les mesures (que serien proporcionals als ingressos: per exemple, els salaris de menys de 1200 euros no es retallarien; els salaris fins a 2000 euros, veurien disminuïdes 1/4 de les pagues; fins 3000 euros, 1/2 de les pagues... fins el total de les pagues si cal), per un any més. Prego a algun economista que faci els comptes del que dic. Estic segur que és molt més fàcil d'aplicar que altres sistemes que s'estan analitzant.
  2. Aplicació de les mesures de la proposta 1.
  3. Anàlisi de tres indicadors per a la presa de decisions envers la recuperació del poder adquisitiu dels treballadors: dèficit públic, creixement del PIB i % d'atur. Cal establir un acord a partir del qual quan aquests tres indicadors es situin al mateix temps en uns nivells (o mostren unes clares tendències a la millora) per tots acceptats i pactats, es recuperaran de nou les pagues extres deixades de cobrar durant 2 o 3 anys (en la proporció que toqui a cadascú en funció del seu salari) i de manera total o escalada. Al mateix temps s'estableix un període de 10 anys a partir d'aquest moment en el qual si els tres indicadors ho validen, cada any que això pasas i per a tots aquells col.lectious que hagin patit la retallada, s'incrementaràel salari per sobre del IPC un 0,5%. Si com volem tots, en dos anys l'economia torna a funcionar , en els propers anys es podriaanar recuperant allò que ara l'Estat ens demana.
  4. Cal que sigui un pacte social el més ampli possible i que hauria de comptar amb Governs, Sindicats, oposició i tots aquells col.lectius que s'hi vulguin sumar. Tampoc però s'obliga a tots, però si que seria bo sumar totes les forces: parlem del futur del nostre país.

Els sacrificis poden ser entesos i acceptats si es demanen quan van les coses malament i tenint clar que quan hi vagin bé rebrem l'efecte contrari, és a dir, rebrem la compensació pel nostre sacrifici, rebrem també els beneficis.

De segur que amb aquestes propostes podríem centrar els nostres esforços en el treball del dia a dia per l'avanç del pais i a evitar baralles, discusions, concrentracions i fins i tot vagues que no ajuden massa envers el que el país ara necessita, doncs penso que el que cal és intentar buscar solucions per al bé de tots, i no posar-hi entrebanc.

Si el plantejament us sembla coherent i creieu que ens podria ajudar , feu-lo arribar al màxim de persones que pugueu... i tan de bo el puguessim fer realitat.

Ànims, patirem però ens en sortirem ¡¡¡

diumenge, 16 de maig del 2010

Una dosi d'optimisme

No pensava que per deixar d'ecriure una setmana aprofitant que estavem de festa major a Lleida, s'acumulessin tantes i tantes notícies.

Comenco per les bones: vàrem gaudir d'una extraordinària festa major a Lleida, que ha tingut avui continuació amb la batalla de moros i cristians i que continuarà el proper cap de setmana amb l'aplec el caragol, sens dubte un dels actes més coneguts de la nostra ciutat.

Sens dubte, però la notícia estrella de la setmana ha estat el conjunt de mesures que el govern central ha anunciat per tal de fer front a la crisi. Mesures molt dures, en alguns temes afectant els més febles, mesures difícils de prendre pel nostre govern. Ens calen ara però, altres mesures que ens facin veure que la crisi és cosa de tots i que tots hi hem de posar el nostre esforç per sortir-ne quan abans. Cal actuar amb justícia.

I Garzón fora de l'Audiència... i el més greu és que ha estat fet fora per voler intervenir en un tema que per a alguns és millor oblidar, però que per altres cal no només recordar, cal tractar-lo fent justícia.

Per acabar amb optmisme altres notícies bones: s'han posat en marxa dues obres molt importants pel barri de Pardinyes de Lleida. La nova escola bressol que serà realitat el proper gener i la nova Avinguda de Pearson que també durant aquest any es convertirà en un nou motiu d'orgull pel barri.

I per acabar la setmana una gran celebració per a molts: el Barça, campió de la lliga. Avui, jo i tots els que no som barcelonistes us felicitem:heu estat els millors.

Agafeu una bona dosi d'optimisme, que tingueu una bona setmana i ens veiem a l'aplec ¡¡¡

diumenge, 2 de maig del 2010

Lleida, capital de les titelles ... i ara la festa major ¡¡¡

Més de 25000 persones han gaudit aquest cap de setmana dels més de 100 espectacles que han omplert la nostra ciutat i l'han convertit novament en la capital de les titelles. Felicitats a tots aquells que ho han fet possible i que un cop més han tornat a posar en evidència l'esperit participatiu i festiu de la nostra ciutat.

I ara ens preparem per la festa major que de segur tornarà aomplir els carrers d'espectacles i diversió.

Setmana intensa en l'apartat polític però amb pocs avanços envers els temes que ens ocupen i preocupen. Celebració del primer de maig marcat per la preocupació per l'ocupació de qualitat i la protecció social en una setmana on l'atur, tot i el descens del més d'abril, continua en nivells molt preocupants i on la situació de Grècia ens ha tornat a fer patir de valent.

I per acabar recordar que disposem ja d'un nou equipament Esportiu Municipal al barri de Pardinyes per a tota la ciutat: amb una sala de fitness i tres sales més per a activitats dirigides, tres piscines i quatre pistes de pàdel, neix amb l'objectiu d'oferir esport per a tothom amb una especial orientació cap a la pràctica esportiva com a instrument de salut.

Que aquesta primera setmana de maig us sigui molt positiva ¡¡¡

diumenge, 25 d’abril del 2010

M'agrada Lleida, ciutat participativa.

Un tema reincident, una reflexió i un breu comentari per aquesta setmana que tanca el mes d'abril.

Tema reincident: la sentència de l'Estatut. Em reafirmo en allò que vaig comentar la setmana passada i que el President de la Generalitat ha remarcat aquests darrers dies. El Tribunal Constitucional hauria de reflexionar sobre si, amb la seva composició actual, està en condicions de treballar amb la normalitat i la serenor que la seva alta funció reclama. No parlem de canviar cap norma del joc a mig partit, parlem de que les normes s'apliquin quan toca per jugar correctament el partit.

Una reflexió: M'agrada Lleida per que dia a dia demostra la seva força participativa. Divendres passat, Sant Jordi i els carrers plens. La propera setmana iniciem maig amb la fira de les titelles per continuar amb la festa major, la batalla dels moros i cristians, l'aplec.... i a més a més cada dia una intensa activitat de les moltes entitats socials i culturals de la ciutat. Us animo a participar encara més, si és possible, en tots els actes que ens fan ser aquesta ciutat viva, participativa, respectuosa amb tots i tan inclusiva.

Un breu comentari: en aquesta ciutat tan participativa han "decidit" participar en la consulta per la independència de Catalunya nomès el 8'21% del ciutadans, no arribant al 8% els vots favorables (dades dels organitzadors). Com molt bé ha dit el nostre alcalde Angel Ros "el poble català rebutja la indefinició, la inseguretat i les aventures que no saben cap on van". El futur de Catalunya ha de passar pel respecte a totes les opcions però sobretot pel triomf d'aquelles que busquen incloure i no excloure, que miren de sumar i no de restar. I l'autogovern de Catalunya passa per respectar l'Estatut i aplicar-lo dia a dia a resoldre els problemes dels ciutadans. Alguns ja fa 3 anys i mig que ho fem amb el nou Estatut.

Gràcies lleidatans i lleidatanes per fer aquesta ciutat tal com és.

Que tingueu molt bona setmana ¡¡¡

diumenge, 18 d’abril del 2010

Gràcies ... i bon Sant jordi

He de començar donant les gràcies a tots aquells (i aquelles) que heu entrat en el meu blog per primer cop al llarg d'aquesta setmana i també als que ja ho feu habitualment. Prenc nota del vostres comentaris i suggeriments.

Tres temes per centrar el discurs de manera breu i concreta:

Primer: ens hem quedat un altre cop sense sentència del Tribunal Constitucional envers l'Estatut de Catalunya. Després de cinc intents, gairebé 4 anys d'espera, magistrats que haurien d'haver estat renovats.... crec que toca aplicar el que determina la nostra legislació: cal renovar el tribunal perquè així s' hauria d'haver fet ja fa temps. A partir d'aquí celeritat en la feina i sentencia ja !.

Segon: no és normal el que està passant amb el jutge Garzón. Crec que els jutges com tothom es poden fins i tot equivocar, (i no és el cas) però cal ser molt prudent abans de parlar de prevaricació. Esperem que aquells que mai no han respectat la llibertat ni els drets de ningú no siguin els guanyadors d' aquesta batalla que tots pensàvem que havia acabat ja fa temps.

Tercer: La immigració no ha de ser utilitzada políticament. La proposta d'alguns de no empadronar o delatar els immigrants que es troben en situació irregular dóna ales al populisme i és font segura de xenofobia, de demagògia i de greus problemes per al futur.

Per acabar, destacar que el President Montilla ja és formalment candidat a President de la Generalitat. A partir d'ara cal continuar treballant com s'ha estat fent, i molt, en aquests darrers anys. En aquest sentit, us recomano que visiteu la pàgina on es fa un recull de les actuacions fetes pel Govern de la Generalitat des de 2006 (fins i tot poble a poble) .

Que tingueu una molt bona setmana i bon Sant Jordi.

diumenge, 11 d’abril del 2010

"Lleida decideix": que no t'enganyin ¡¡¡

Tal com vaig comentar ara fa uns dies, amb aquest article inicio el que vaig anunciar com a reactivació del meu blog. Espero poder anar fent un repàs setmanal de l'actualitat política en aquest precís moment en que ens situem a poc més de 6 mesos de les eleccions al parlament de Catalunya, unes eleccions en les que els ciutadans escollirem aquells representants que ens han de governar durant els propers 4 anys.

Serà el moment de "decidir".

Dissabte el president de la Generalitat inciava el seu camí envers la reelecció en un acte a Pinòs. Un acte que volia fer evident la posició central (que no de centre) que el PSC ocupa a Catalunya.

Per la tarda els ciutadans de Lleida vàrem poder assistir a la inauguració per part del President Montilla i l'Alcalde de Lleida, Angel Ros, del nou pont de Princep de Viana.
En els parlaments d'aquest acte i fent un repàs d'algunes de les actuacions fetes pel Govern de la Generalitat i per l'Ajuntament de Lleida em va venir un pensament al cap: què deuen estar pensant els politics de l'oposició ?

En moltes circunstàncies de segur que pensarien que amb aquesta acció de govern que els socialistes presentem no tindrien res a fer. Avui, però, mantenen l'esperança de poder tornar a governar a la Generalitat.

Encara que això depèn del què els ciutadans diran cap al mes de novembre, i dependrà també de que aquells que sabem tot el que en aquest darrers anys s'ha dut a terme siguem capaços d'explicar-ho i de donar-ho a conèixer. Alguns han aconseguit fer molt "fum" amb temes de vegades poc importants per als ciutadans, però, com ja sabeu, el fum no deixa veure el que hi ha darrera: aquest era el seu objectiu.

En els propers dies no diré que cal que ens posem a treballar ( treballem cada dia, i molt, per aconseguir avanços positius per al nostre barri, per a la nostra ciutat, per Catalunya, per Espanya i, per què no, també per una Europa i un món més socialment just), però si que cal que ens ajudis, tú que com nosaltres vols el millor per als teus.

Estem en un difícil moment, però ens en sortirem s'hi tots junts hi treballem.

Que no t'enganyin ¡¡¡¡

Aprofito per tancar el resum d'avui i per fer uns comentaris del moviment envers una consulta sobre la independència de Catalunya que es proposa per aquest mes.
Lleida ja té l'ocasió de decidir d'acord a allò que hem acordat entre tots i com ho hem acordat, cada cop que hi ha eleccions. És ben lícit, però, convocar consultes populars envers temes d'interès però no sé fins quin punt pot ser-ho quan ja hi ha una consulta (les eleccions) on podem donar el nostre parer. Des d'aquí vull animar a totes aquestes persones que amb tan voluntarisme es dediquen a aquesta consulta a que adrecin els seus esforços a exigir als diferents partits que concurriran a les eleccions que manifestin clarament el seu posicionament envers aquest tema que en alguns moments i en alguns mitjans sembla que sigui el més important del país. (Sento haver de recordar que la independència de Catalunya no apareix entre les principals preocupacions dels catalans i que tot i l'esforç d'alguns i els recolzament que sorprenentment reben continuen sent un grup encara força minoritari).

Jo tinc clar que vull decidir cada cop que sigui possible, que no vull la independència de Catalunya, que treballo i vull treballar per millorar la qualitat de vida dels meus, que vull fer-ho aportant solucions als problemes, sense victimismes, comptant amb tots i especialment amb els nostres veïns. Jo tinc clar quina és la bandera de Catalunya i que sempre és la mateixa. Veureu com alguns que s'han omplert la boca amb la paraula independència i que han portat més d'una bandera, a partir d'ara no parlaran massa del tema. Cal que cada partit digui clarament quina és la seva posició envers aquest tema que sense ser la principal preocupació dels catalans si és un tema important envers el que cal tenir un criteri clar. Ara, abans de les eleccions, cal dir-ho clarament. Felicito als que sempre tenen el mateix criteri, als que no el canvien en funció de l'interès electoral del moment.

Per això crec que el proper dia 25 Lleida no decideix res: l'únic que passarà és que un grup de persones que volen la independència participaran en un acte en el que votaran que la volen (nomès faltaria que votessin No) i un grapat més de persones potser també votaran que Si . I no m'extranya que ho facin, doncs a poc que un es deixi portar es pot pensar que es tracta d'una "manifestació participativa", d'un "acte cultural" o de qualsevol altra cosa semblant a la que cal dir Si (no he vist cap cartell amb el NO: us imagineu unes eleccions on nomès es fes publicitat d'una opció.... a què us recorda?).

Aquesta iniciativa particular està tenint sorprenentment un gran recolzament d'institucions i també de mitjans de comunicació que estan donant un gran relleu a un tema que algú ha posat en una agenda en la que els ciutadans mai l'haurien posat. Tant de bo quan tinguem la consulta que sí decideix, les eleccions al parlament , a l'ajuntament... també en facin tanta campanya envers la participació per part d'aquest col.lectius.

Compte, però, que no juguin amb tú: jo aquesta setmana he tingut la desagradable sorpresa de rebre un correu electrònic demanant-me l'adhesió al moviment Lleida decideix . I dic desagradable perque l'he rebut amb la utilització del correu corporatiu d'una institució que crec que ha de ser exemple de respecte i neutralitat. No crec pas que fins ara ningú s'haguès atrevit des d'una posició ideològica tan definida a utilitzar les adreces intitucionals i la base de dades existent per enviar missatges amb aquest contingut. Per les formes els coneixereu .... diu el refrany.

Que no t'enganyin.... el 25 Lleida no decideix: decidirem el que volem a finals d'any (eleccions al parlament ) i al maig del 2011 (eleccions municipals).

Que tingueu una molt bona setmana.

dijous, 1 d’abril del 2010

Reactivació del blog ?

Molt properament espero poder reactivar el blog reorientant el mateix.....
Avui et proposo una pregunta en l'enquesta que pots veure.
Poso el contador a zero..... i fins aviat ¡¡¡