Propostes urgents per a la crisi

Us trameto algunes propostes que crec que ens ajudarien a afrontar millor i de manera més justa l'actual situació de crisi davant la qual el Govern Central ha pres com sabeu un conjunt de mesures:

Proposta 1.- Aquest conjunt de mesures hauria d'anar acompanyat d'un altre paquet que incideixi en la millora dels ingressos :

• augment de la fiscalitat envers les rendes més altes: que paguin més els que més tenen.
• augment dels impostos per als grans capitals: que paguin molt més els pocs que tenen la majoria dels diners.
• implementació de mesures efectives en la lluita contra el frau i l'economia submergida: que paguin (i no dic més, dic que paguin) els que se'n riuen dels que contribuim amb el que ens toca (per cert ens tocaría menys si ells paguessinel que els correspon, ni més ni menys).

Confio que les mesures que avui ha anunciat el President del Govern vagin ben aviat en aquesta línea.

Proposta 2.- Acords per un gran Pacte Social

En un moment en que elpaís està passant per una greu situació econòmica, l'Estat ens demana a les classes mitges i baixes el nostre ajut. I nosaltres que sabem que l'Estat és i serà el nostre protector, no podem dir-li que no. Però ho podem fer amb un gran pacte segons el qual quan e país surti d'aquesta greu situació econòmica es comprometi també a ajudar-nos a recuperar el que ara li aportem. Símil: quan un pare demana ajuda als seus fills, és esperable que aquests l'ajudin però també és cert que quan el pare pugui , de segur que els agrairà l'ajut prestat i els retornarà tot el que pugui.

Les bases per aquest acord seríen les següents.

1. Aplicació per al 2010 i 2011 dels acords presos pel Govern. Important :seria bo que les reduccions dels salaris es fessin a través de la reducció de les pagues extres, ja que així els treballadors no perdríem per sempre el poder adquisitiu que ara tenim. Si així fos fins i tot crec que dins d'aquest pacte, es podrien incrementar les quantitats i/o ampliar les mesures (que serien proporcionals als ingressos: per exemple, els salaris de menys de 1200 euros no es retallarien; els salaris fins a 2000 euros, veurien disminuïdes 1/4 de les pagues; fins 3000 euros, 1/2 de les pagues... fins el total de les pagues si cal), per un any més. Prego a algun economista que faci els comptes del que dic. Estic segur que és molt més fàcil d'aplicar que altres sistemes que s'estan analitzant.
2. Aplicació de les mesures de la proposta 1.
3. Anàlisi de tres indicadors per a la presa de decisions envers la recuperació del poder adquisitiu dels treballadors: dèficit públic, creixement del PIB i % d'atur. Cal establir un acord a partir del qual quan aquests tres indicadors es situin al mateix temps en uns nivells (o mostren unes clares tendències a la millora) per tots acceptats i pactats, es recuperaran de nou les pagues extres deixades de cobrar durant 2 o 3 anys (en la proporció que toqui a cadascú en funció del seu salari) i de manera total o escalada. Al mateix temps s'estableix un període de 10 anys a partir d'aquest moment en el qual si els tres indicadors ho validen, cada any que això pasas i per a tots aquells col.lectious que hagin patit la retallada, s'incrementaràel salari per sobre del IPC un 0,5%. Si com volem tots, en dos anys l'economia torna a funcionar , en els propers anys es podriaanar recuperant allò que ara l'Estat ens demana.
4. Cal que sigui un pacte social el més ampli possible i que hauria de comptar amb Governs, Sindicats, oposició i tots aquells col.lectius que s'hi vulguin sumar. Tampoc però s'obliga a tots, però si que seria bo sumar totes les forces: parlem del futur del nostre país.

Els sacrificis poden ser entesos i acceptats si es demanen quan van les coses malament i tenint clar que quan hi vagin bé rebrem l'efecte contrari, és a dir, rebrem la compensació pel nostre sacrifici, rebrem també els beneficis.

De segur que amb aquestes propostes podríem centrar els nostres esforços en el treball del dia a dia per l'avanç del pais i a evitar baralles, discusions, concrentracions i fins i tot vagues que no ajuden massa envers el que el país ara necessita, doncs penso que el que cal és intentar buscar solucions per al bé de tots, i no posar-hi entrebanc.

Si el plantejament us sembla coherent i creieu que ens podria ajudar , feu-lo arribar al màxim de persones que pugueu... i tan de bo el puguessim fer realitat.

Ànims, patirem però ens en sortirem ¡¡¡

Una dosi d'optimisme

No pensava que per deixar d'ecriure una setmana aprofitant que estavem de festa major a Lleida, s'acumulessin tantes i tantes notícies.

Comenco per les bones: vàrem gaudir d'una extraordinària festa major a Lleida, que ha tingut avui continuació amb la batalla de moros i cristians i que continuarà el proper cap de setmana amb l'aplec el caragol, sens dubte un dels actes més coneguts de la nostra ciutat.

Sens dubte, però la notícia estrella de la setmana ha estat el conjunt de mesures que el govern central ha anunciat per tal de fer front a la crisi. Mesures molt dures, en alguns temes afectant els més febles, mesures difícils de prendre pel nostre govern. Ens calen ara però, altres mesures que ens facin veure que la crisi és cosa de tots i que tots hi hem de posar el nostre esforç per sortir-ne quan abans. Cal actuar amb justícia.

I Garzón fora de l'Audiència... i el més greu és que ha estat fet fora per voler intervenir en un tema que per a alguns és millor oblidar, però que per altres cal no només recordar, cal tractar-lo fent justícia.

Per acabar amb optmisme altres notícies bones: s'han posat en marxa dues obres molt importants pel barri de Pardinyes de Lleida. La nova escola bressol que serà realitat el proper gener i la nova Avinguda de Pearson que també durant aquest any es convertirà en un nou motiu d'orgull pel barri.

I per acabar la setmana una gran celebració per a molts: el Barça, campió de la lliga. Avui, jo i tots els que no som barcelonistes us felicitem:heu estat els millors.

Agafeu una bona dosi d'optimisme, que tingueu una bona setmana i ens veiem a l'aplec ¡¡¡